I després diuen que.....

..... a l'administració un funcionari gris li diu a l'abnegat administrat un sec: "vuelva ud. mañana".

Ecs! totes les companyies de telèfons són igual. Però si comparem els funcionaris amb el personal d'aquestes empreses hi ha una diferència: són unos "relamidos"( m'encanta aquesta paraula).

Amb aquella veueta estudiada i cantadora t'embolcallen fins que t'envien a pastar fang:

- "Bienvenido a Movistar, le atiende Maria Beatriz Azpeitia, ¿en qué puedo servirla?.

-" Seria tan amable de revisar mis teléfonos favoritos?" -silenci llarg-

- "Lo sentimos, tenemos dificultades técnicas que no nos permiten proceder a su petición. Inténtelo de nuevo pasados unos días llamando al 609 o al 1485. En nombre de Movistar le pedimos disculpas. Muchas gracias por su llamada" - i tot seguit sense respirar... -

- "Señorita, es la tercera vez que lo intento en una semana ", li dic.

- "Lo sentimos, en nombre de Movistar le pedimos disculpas, muchas gracias por su llamada".

- "Jooo..." - per un moment pensava que parlava amb un ordinador.

- ( s'aclara la veu) "Como dice usted?"

- ( buf... menys mal) " Sería tan amable de indicarme con la máxima exactitud cuando preveen solucionar sus dificultades", li dic.

- "Llame por favor al 609 o al 1485. Le pido disculpas en nombre de Movistar.Buenas noches , gracias por su llamada".

Jolín, el personal d'atenció al client de les empreses de telefonia són els top-frikis!.

Amb una veu allò més dolça et donen per la menjadora, repeteixen la mateixa frase per activa i per passiva i no s'inmuten per res. Al menys el personal de l'administració és més autèntic, no se li facilita eines " per maquillar el mort" en forma cursos de marketing, atenció al públic, etc. En tot cas de "manteniment del sistema".

Els funcionaris no van amb tants d'embuts.

Esbufeguen, fan cara de gos i fins fa poc fumaven com uns carreters darrera el mostrador ( encara els conserven per l'atenció al públic ) doncs és una barrera que els protegeix i els acull ( les tauletes d'atenció personalitzada són una collonada, el fan vulnerable) .

Miren amb aquella mirada que no saps si parles xino cantonès o pateix un estat de catalèpsia o dorm amb els ulls oberts.

O al contrari, practiquen la màxima dels dèbils, ( la millor defensa és el atac) i així es permeten criticar a la mà que els dóna de menjar " es el procedimiento", " lo dice la ley" . I si l'administrat gosa insistir diu, " ah... las leyes las aprueba el gobierno..., digo yo!".

Buf... el cas és que m'he quedat sense fer la gestió i sense termini per resoldre-la. Aquestes empreses són un búnker, això és una dictadura!, no hi ha cap garantia ni cap possibilitat de fer arribar el meu enuig i fins i tot la meva perplexitat.

Així que ni provo de queixar-me perque ja conec el seu modus operandi. l'única via que resta és donar l'ordre al banc per tallar l'aixeta.